Un acompanyament organitzacional per a millorar la comunicació interna, abordar tensions i enfortir la confiança en un equip
Com abordar les tensions quan un equip vol cuidar-se, però li costa dir-se algunes coses?
En les organitzacions que donen molta importància a cura de les persones, la confiança i les relacions, pot aparèixer una paradoxa: precisament perquè volem cuidar-nos, a vegades evitem converses que podrien generar incomoditat, desacord o conflicte.
Allò que no s’expressa no necessàriament desapareix. Les tensions poden acumular-se, reaparèixer en moments poc adequats o acabar afectant les relacions i al funcionament quotidià de l’equip.
Això no significa que la cura sigui un obstacle per a la comunicació. Significa que necessitem desenvolupar formes de cura capaces d’acollir també les diferències, els límits i les converses difícils.
Aquest és un dels reptes que estem acompanyant en una organització que vol enfortir la seva comunicació interna i desenvolupar recursos col·lectius per a abordar les tensions en una etapa de canvis en el seu equip.
El repte: poder parlar d’allò difícil sense posar en risc les relacions
L’organització ens va plantejar la necessitat de millorar la comunicació interna i preparar a l’equip per a una nova etapa del seu desenvolupament organitzatiu.
Es tractava d’un equip de persones sòcies amb un llarg recorregut compartit, que havien construït conjuntament el projecte i mantenien vincles personals i professionals molt significatius. Aquesta història comuna era una de les seves fortaleses, però també afegia complexitat a determinades converses: quan compartim tants anys, experiències i afectes, expressar un desacord o assenyalar alguna cosa que ens fa mal pot viure’s com un risc per a relacions que valorem profundament.
L’equip tenia una forta orientació a cura de les persones i les relacions, però trobava dificultats per a expressar determinats desacords, compartir malestars i abordar converses pendents. A vegades, el desig de protegir els vincles podia portar a posposar converses necessàries, mentre que les tensions no expressades continuaven influint en el funcionament quotidià.
La demanda no consistia únicament a adquirir eines de comunicació. Hi havia una pregunta de fons: com podem dir-nos allò que necessitem dir-nos, fins i tot quan resulta incòmode, sense deixar de cuidar-nos i sense posar en risc els vincles que hem construït?
Aquest repte tenia a més una dimensió organitzativa. No totes les converses necessiten produir-se en el mateix espai ni totes les tensions poden abordar-se de la mateixa manera. Era important començar a diferenciar què correspon a les reunions de funcionament, què necessita un espai específic de gestió emocional i quina situacions requereixen una conversa acompanyada.
PER A: Organització de l’Economia Social
DATA: 2026
SERVEI: Acompanyament organitzacional
FORMAT: Presencial
La nostra lectura: no sempre n’hi ha prou amb millorar la comunicació
Quan un equip té dificultats per a parlar de determinades qüestions, podem pensar que necessita aprendre a comunicar-se millor: escoltar, formular peticions, donar feedback o expressar desacords.
Aquestes capacitats són importants, però no sempre són suficients.
També necessitem comprendre què fa que algunes converses resultin especialment difícils. Quines expectatives existeixen entre les persones, quins rols informals apareixen, com es viu el desacord, què ocorre quan algú expressa una tensió i quins espais ofereix l’organització per a processar-la.
Des d’aquesta mirada, el treball no consisteix únicament a facilitar que les persones parlin, sinó a ajudar l’equip a comprendre les seves pròpies dinàmiques i desenvolupar condicions perquè les converses difícils puguin produir-se de manera més segura i útil.
Com hem dissenyat l’acompanyament?
Plantegem un procés progressiu, començant per un grup de persones amb responsabilitats organitzatives abans d’ampliar el treball al conjunt de l’equip.
En una primera fase, facilitem espais per a explorar les dificultats de comunicació, les expectatives i els desitjos de canvi. Ens interessava comprendre no sols quines qüestions estaven pendents, sinó també com les vivia cada persona i què necessitava per a poder abordar-les.
El procés ha combinat espais grupals amb converses més focalitzades, adaptant la intervenció a les necessitats que anaven apareixent.
En lloc de forçar que totes les tensions s’expressessin directament en el grup, hem treballat amb un ritme que permetés identificar i comprendre les qüestions pendents, distingir quins necessitaven una conversa específica i preparar les condicions per a abordar-les.
També hem acompanyat converses concretes entre persones quan ha estat necessari, parant esment tant als continguts com a les dinàmiques relacionals que apareixien.
En les sessions grupals hem incorporat moments de reconeixement, reflexió individual i exploració col·lectiva amb l’objectiu d’afavorir una major comprensió compartida i desenvolupar recursos que l’equip pugui continuar utilitzant.
Què està canviant durant el procés?
Un dels avanços ha estat obrir espais específics per a conversar sobre qüestions que anteriorment resultaven difícils d’abordar.
L’equip ha pogut començar a identificar millor les seves necessitats, reconèixer diferents maneres de viure les tensions i explorar quines condicions poden ajudar a gestionar-les.
L’acompanyament també està permetent distingir entre expressar una tensió i disposar d’un espai adequat per a treballar-la. Poder parlar és important, però també ho és saber on, quan, amb qui i per a què fer-ho.
El procés continua actualment amb la definició de recursos i espais de gestió emocional i comunicació, amb la intenció que aquestes capacitats no depenguin únicament d’intervencions externes, sinó que puguin integrar-se progressivament en el funcionament habitual de l’organització.
Què estem aprenent d’aquest projecte?
Cuidar les relacions no significa evitar les converses difícils.
Quan les persones comparteixen un projecte durant molts anys, les relacions professionals i personals poden entrellaçar-se profundament. Aquesta història comuna genera confiança, compromís i sentit de pertinença, però també pot fer més difícil expressar determinades diferències. Quan valorem molt els vincles que hem construït, podem arribar a evitar converses necessàries per por de danyar-los.
No obstant això, allò que no s’expressa no desapareix necessàriament. Les tensions poden acumular-se i reaparèixer en altres moments, barrejant-se amb decisions operatives o assumptes aparentment menors. I el que inicialment pretenia protegir les relacions pot acabar generant distància, desconfiança o malestar.
Però tampoc n’hi ha prou amb convidar a les persones a dir tot el que senten. L’expressió necessita un context, uns acords i una capacitat col·lectiva per a escoltar, comprendre i respondre al que apareix. No totes les converses necessiten el mateix espai, el mateix ritme ni les mateixes condicions.
Per això, desenvolupar una cultura de la cura implica també aprendre a diferenciar els espais, reconèixer els límits i construir formes compartides d’abordar les tensions. Cuidar els vincles no significa protegir-los de qualsevol desacord, sinó desenvolupar la confiança i els recursos necessaris perquè puguin sostenir també les converses difícils.
L’objectiu és que l’equip guanyi capacitat per a relacionar-se amb elles sense que necessàriament es converteixin en conflictes que deteriorin la confiança o bloquegin el treball.
Quan pot necessitar una organització un acompanyament com aquest?
Aquest tipus d’acompanyament pot ser útil quan en un equip existeixen qüestions que tothom percep, però que costa expressar; quan les converses difícils es posposen per a evitar fer mal; quan les tensions apareixen repetidament en reunions operatives; o quan diferents persones viuen de manera molt distinta l’expressió del malestar.
També pot ser especialment rellevant en organitzacions que estan incorporant noves persones, modificant la seva composició o revisant les seves formes de participació i presa de decisions.
En aquests contextos, no sempre és suficient oferir una formació en comunicació o establir un protocol de conflictes. A vegades és necessari acompanyar a l’equip a comprendre què està ocorrent, practicar noves maneres de conversar i dissenyar els espais i recursos que necessita per a gestionar les seves relacions amb major autonomia.
La cura també necessita estructures
Les relacions no existeixen al marge del funcionament organitzacional. Els espais de reunió, els rols, els acords i els canals de comunicació condicionen què es pot expressar, com es rep i què ocorre després.
Per això, quan acompanyem processos de comunicació interna, treballem tant sobre les capacitats relacionals com sobre les condicions organitzatives que poden afavorir-les.
No es tracta de triar entre cuidar a les persones o abordar les tensions. Es tracta de desenvolupar formes d’organització capaces de fer totes dues coses.
Conceptes que treballem en aquest projecte
Aquest acompanyament connecta amb el nostre treball sobre comunicació interna, seguretat psicològica, cultura del feedback, gestió de conflictes, cures organitzacionals, processos informals, rols grupals, facilitació de converses difícils i autonomia dels equips.
Per a continuar aprofundint
Quan en un equip existeixen vincles forts i una llarga història compartida, abordar determinades converses pot resultar especialment difícil. La confiança i la cura són fonamentals, però també necessitem construir condicions que permetin expressar diferències, reconèixer tensions i sostenir els desacords. En La seguretat psicològica no es decreta. Es construeix aprofundim en com generar entorns on les persones puguin expressar-se amb confiança, fins i tot quan el que han de dir resulta incòmode.
A més, no tot el que influeix en la comunicació d’un equip és visible. Les històries compartides, els rols informals, les afinitats i les relacions de poder també condicionen qui parla, què s’expressa i com es reben determinades intervencions. En Processos i estructures invisibles en equips i organitzacions explorem aquestes dinàmiques i la seva influència en el funcionament organitzacional.
I quan arriba el moment d’abordar una conversa difícil, no n’hi ha prou amb disposar de bones intencions o tècniques de comunicació. També importa com preparem l’espai, quines condicions generem i des de quin rol acompanyem al grup. En Més enllà de les dinàmiques: què necessita realment una persona per a facilitar reunions i grups compartim algunes claus per a sostenir converses grupals amb major consciència i criteri.
Si vols desenvolupar aquestes capacitats dins de la teva organització, la nostra formació FyE En línia: La facilitació al servei dels equips ofereix eines i una mirada integral per a comprendre millor les dinàmiques dels grups, facilitar converses i acompanyar els processos col·lectius.
A la vostra organització també hi ha converses que costa obrir?
Podem ajudar-vos a comprendre què està dificultant la comunicació, identificar les dinàmiques relacionals i organitzatives que intervenen i dissenyar un procés d’acompanyament adaptat al vostre equip.
El nostre objectiu és que les organitzacions no sols puguin abordar les tensions actuals, sinó que desenvolupin majors capacitats per a gestionar les seves relacions, les seves diferències i les seves converses de manera autònoma.