Dinàmica per a fer reunions més inclusives: Una pregunta, moltes maneres de participar

En una frase
Experimentar diferents formes d’expressió i participació en una conversa grupal perquè més persones puguin contribuir, respectant les seves necessitats, capacitats i ritmes.

Descripció

Quan pensem en una reunió participativa, sovint imaginem un espai on totes les persones poden prendre la paraula. Però què ocorre quan parlar davant del grup no és la manera més còmoda, accessible o adequada de participar per a tothom?

Hi ha persones que necessiten temps per a elaborar les seves idees abans d’expressar-les. Unes altres se senten més còmodes escrivint, dibuixant o conversant en grups petits. Algunes poden necessitar suports per a comunicar-se, i altres prefereixen escoltar abans d’intervenir. També hi ha persones per als qui l’idioma, les condicions sensorials, les barreres físiques o el ritme de la conversa poden dificultar la participació.

Quan dissenyem una reunió pensant únicament en intervencions orals, ràpides i espontànies, estem afavorint determinades formes de comunicació i deixant unes altres en segon pla.

Una pregunta, moltes maneres de participar és una dinàmica que proposa experimentar una conversa col·lectiva en la qual les persones puguin triar entre diferents maneres d’elaborar i expressar les seves aportacions.

Què hi ha darrere d’aquesta eina?

Una de les responsabilitats de qui facilita una reunió és crear condicions perquè les diferents persones puguin contribuir al procés col·lectiu.

Això implica reconèixer que oferir les mateixes condicions a tothom no sempre garanteix les mateixes oportunitats de participació.

El Disseny Universal per a l’ Aprenentatge (DUA), desenvolupat en l’àmbit educatiu, proposa oferir múltiples formes d’implicació, representació i acció o expressió. Encara que no és un model específic de facilitació, els seus principis poden inspirar-nos a dissenyar reunions que contemplin diferents maneres d’accedir a la informació, elaborar idees i participar.

Des d’aquesta perspectiva, l’accessibilitat no hauria de ser una adaptació excepcional que realitzem quan algú la sol·licita, sinó una consideració present des del disseny dels nostres espais.

I hi ha una qüestió especialment important: no n’hi ha prou amb permetre diferents formes d’expressió si després solament tenen influència les aportacions dels qui parlen en veu alta.

Una participació inclusiva requereix que les diferents contribucions puguin formar part de la conversa i de les decisions col·lectives.

ObjeCTIUS

• Experimentar diferents formes de participació i expressió.
• Ampliar les possibilitats de contribuir a una conversa grupal.
• Reconèixer i respectar diferents necessitats i ritmes de comunicació.
• Practicar l’acolliment d’aportacions escrites, visuals i orals.
• Incorporar criteris d’accessibilitat al disseny de reunions.
• Afavorir una participació més equitativa sense obligar a totes les persones a intervenir de la mateixa manera.

Quin problema ajuda a resoldre?

Aquesta dinàmica pot resultar especialment útil quan:

• les reunions depenen gairebé exclusivament de la participació oral;
• algunes persones necessiten més temps per a elaborar les seves aportacions;
• el ritme de les converses dificulta que determinades veus trobin espai;
• existeixen diferents preferències, capacitats o necessitats de comunicació;
• l’equip vol incorporar pràctiques de participació més inclusives;
• es desitja facilitar una conversa en la qual no totes les persones hagin d’expressar-se de la mateixa manera.

No està dissenyada per a resoldre per si sola desigualtats de poder, conflictes o barreres estructurals d’accessibilitat. Pot ajudar a ampliar les formes de participació, però és important revisar també les condicions materials, tecnològiques, lingüístiques i relacionals de l’espai.

Quan utilitzar-la?

Pot utilitzar-se en reunions d’equip, tallers participatius, processos de reflexió col·lectiva, formacions o partits on vulguem explorar una pregunta compartida.

És especialment interessant quan busquem que les persones puguin contribuir des de diferents formes d’expressió, sense convertir la participació oral en l’única via legítima.

També pot incorporar-se com a pràctica habitual en reunions de treball, adaptant els temps i les opcions disponibles.

PasSos

Pas 1. Preparar les condicions de participació

Abans de la reunió, trieu una pregunta rellevant per al grup. Convé que sigui prou oberta per a permetre diferents perspectives, però concreta perquè les aportacions puguin posar-se en relació.

Per exemple: Què podríem fer per a col·laborar millor en el nostre equip?

Prepareu diferents formes de participació i comuniqueu-les prèviament, sempre que sigui possible. Comproveu també que l’espai, els materials, les instruccions i les eines utilitzades siguin accessibles per a les persones participants. Podeu preguntar anticipadament quins suports o adaptacions necessiten, sense exigir que expliquin públicament les seves circumstàncies.

Pas 2. Presentar les diferents maneres de participar

Expliqueu que totes les persones treballaran sobre la mateixa pregunta, però que podran triar com volen elaborar i compartir les seves idees. Oferiu diferents possibilitats:

• Conversar: compartir idees oralment en parella o petit grup.
• Escriure: expressar una aportació mitjançant paraules o frases.
• Representar: utilitzar un dibuix, símbol, esquema o imatge.
• Utilitzar suports: dictar una aportació, emprar eines de comunicació o comptar amb l’ajuda acordada.
• Escoltar i reflexionar: prendre’s un temps per a pensar sense intervenir immediatament.

Les opcions poden combinar-se i les persones poden canviar de l’una a l’altra durant l’activitat. Aclariu que ningú ha de justificar la forma de participació que tria.

Pas 3. Elaborar les aportacions

Deixeu un temps perquè cada persona treballi sobre la pregunta utilitzant la modalitat que prefereixi.

Els qui vulguin conversar poden fer-ho en parelles o grups petits. Altres persones poden escriure, dibuixar o utilitzar els suports disponibles.

Qui facilita acompanya el procés i procura que totes les persones tinguin accés als materials, les instruccions i el temps que necessiten.

Pas 4. Construir una conversa compartida

Convideu a compartir les aportacions que cada persona vulgui posar a la disposició del grup. Podeu reunir-les en una paret, una pissarra o un document compartit, procurant que el contingut sigui accessible per a totes les persones.

Les aportacions escrites poden llegir-se en veu alta quan resulti útil i existeixi consentiment. Els dibuixos o esquemes poden descriure’s sense interpretar el seu significat o mostrar-se penjats en la paret i que les persones participants s’acostin a veure’ls. Les persones que ho desitgin poden explicar la seva contribució oralment.

Qui facilita ajuda a relacionar les idees, identificar punts de trobada i obrir noves preguntes.

Durant aquesta fase, mantingueu obertes les diferents formes de participació: algú pot afegir una idea per escrit mentre altres persones conversen oralment. La clau és que les aportacions no hagin de convertir-se obligatòriament en intervencions orals per a formar part de la conversa.

Si l’activitat condueix a una decisió, serà necessari assegurar que totes les contribucions pertinents s’hagin incorporat abans de decidir.

Pas 5. Collir l’experiència

Una vegada acabada la conversa, dediqueu uns minuts a reflexionar sobre l’experiència de participació i sobre què pot ser interessant incorporar en altres reunions.

Podeu plantejar preguntes com:

• Què ha canviat en disposar de diferents maneres de participar?
• Quines opcions ens han resultat útils?
• Quines dificultats o barreres han continuat apareixent?
• Hem aconseguit acollir les aportacions independentment de com s’expressaven?
• Què podríem incorporar a les nostres reunions habituals?

Les respostes també poden recollir-se mitjançant diferents formats.

Recomanacions per a facilitar

Ull amb convertir les diferents formes de participació en etiquetes. Una persona no és necessàriament «visual», «oral» o «escrita». Pot necessitar formes diferents segons el context, el tema o el moment.

Compte amb interpretar el silenci. Romandre en silenci pot ser una elecció legítima, però també pot respondre a barreres, inseguretat o falta d’oportunitats. Respectar-ho no significa deixar de cuidar les condicions de participació.

Eviteu que un tipus d’aportacions quedin en segon pla. Si les decisions acaben prenent-se únicament mitjançant debat oral, la diversitat de formats perd part del seu sentit.

EINES relacionades

Si aquesta eina us resulta útil, podeu continuar explorant:

• Definir acords bàsics, per a construir conjuntament acords per a afavorir la participació i la cura en les converses.
• Estratègies per a equilibrar la participació, per a explorar altres maneres de distribuir les intervencions en una reunió
• Escoltar tres nivells: per a aprofundir en la qualitat de l’escolta i la presència.

Conceptes relacionats

Accessibilitat · Participació inclusiva · Diversitat · Disseny Universal per a l’Aprenentatge · Facilitació · Seguretat psicològica · Comunicació · Lideratge facilitador.

Tancament

Sovint pensem que facilitar la participació significa aconseguir que més persones parlin. Però una reunió inclusiva no és necessàriament aquella en la qual tothom intervé oralment, sinó aquella en la qual existeixen diferents camins per a contribuir i en la qual aquestes contribucions poden influir realment en el que ocorre.

Reconèixer la diversitat de formes d’expressió ens convida a revisar com dissenyem les reunions: quines possibilitats oferim, quins ritmes imposem, quines formes de comunicació privilegiem i quines barreres podem estar creant sense adonar-nos.

No totes les persones necessitem el mateix per a participar. I precisament per això, dissenyar espais més accessibles no consisteix a trobar una única manera de fer-ho bé, sinó a ampliar les possibilitats perquè més persones puguin formar part de la conversa col·lectiva.

Per a continuar aprofundint

L’accessibilitat i la participació inclusiva no depenen solament d’incorporar una tècnica puntual. Formen part de les decisions que prenem quan dissenyem i facilitem espais grupals.

En la nostra formació de Facilitació i Elderatge En línia treballem com comprendre les necessitats d’un grup, dissenyar processos participatius i desenvolupar les capacitats necessàries per a acompanyar converses on la diversitat pugui expressar-se i contribuir a l’aprenentatge col·lectiu.

Si vols aprofundir en com facilitar reunions i processos més participatius, pots conèixer la nostra formació o contactar amb nosaltres per a explorar com acompanyar al teu equip.

Eina: una pregunta, moltes formes de participació © 2026 by El Camino del Elder està llicenciada sota CC BY-NC-SA 4.0.
Aquesta llicència permet compartir, copiar i distribuir el material de forma no lucrativa, així com adaptar-lo i crear a partir d’aquest, sempre reconeixent l’autoria i mantenint la mateixa llicència d’ús.