Quin és el benefici que obtinc en un espai d’acompanyament individual en el qual exploro els meus reptes, qualitats, pors, desafiaments…?
Existeix algun inconvenient sobre aquest tema? Hi ha una cosa de la qual em podria penedir? Alguna cosa que podria perdre si mirés una mica més enllà?
“Quan explorem i busquem en el nostre interior, més consciència prenem del que ens succeeix, la qual cosa sentim i com actuem. En ser més conscients, més possibilitats de canvi. Com més canviem, més transformació personal i conseqüentment més evolució global”.
El sistema de creences: secunda o boicoteja els espais d’acompanyament individual?
Avui dia per a moltíssimes persones resulta molt difícil prioritzar un espai individual on poder revisar com s’actua en unes certes situacions i identificar com es podria fer millor i amb més benestar per a la pròpia persona i el seu entorn.
Evidentment prioritzar un espai com aquest implica bregar amb factors de conciliació familiar, economia, horaris, inaccessibilitats vàries, etc. Però a part d’aquests factors més logístics i pragmàtics, que són de gran importància, també opera un sistema de creences que, encara que està evolucionant, continua emetent missatges implícits que qüestionen l’autocrítica i el creixement personal.
El boicot a la imperfecció!
Fins fa molt poc i encara avui dia en alguns contextos “anar a teràpia” significava estar boig/a o tenir seriosos problemes, per tant, compartir-ho públicament, suposava estar exposada al judici i a l’aïllament social. Aquest és només un exemple de l’associació negativa que es feia quan algú decidia buscar ajuda o suport per a solucionar alguna cosa que li estava succeint.
Els valors o creences transmesos per aquest sistema han definit i diferenciat a “les persones que valen” -les perfectes- i per consegüent, les que prosperaran i tindran èxit laboral, personal i social en la vida, de “les quals no valen”- les imperfectes- i per consegüent les que estan condemnades a una vida de fracàs sense possibilitats de millora.
Les persones que valen (diu aquest sistema més rígid del qual parlem) són les que fan totes les coses de manera independent i autònoma, no demanen ajuda, mostren seguretat i no dubten, mai! no s’equivoquen, i mai admeten o reconeixen els errors o defectes que tenen, ja que això repercuteix negativament en la seva reputació de persona excel·lent i perfecta. Tenint en compte aquest paradigma qualsevol surt de la seva casa a demanar ajuda, i molt menys a una desconeguda!
Arriba el canvi!
És esperançador notar com aquest paradigma a poc a poc va canviant i es transforma en un marc que diu:
- La perfecció no existeix, no hi ha una única forma vàlida de ser o estar, sinó que hi ha diversitat i aquesta és la que representa la riquesa del món.
- Som éssers socials i per tant necessitem de les altres persones per a créixer, aprendre i millorar. Demanar ajuda és un acte de molt de valor, valentia i poder personal.
- Experimentar moments d’inseguretat és natural i ens ajuda a identificar i notar el que ens està succeint. D’aquesta manera és més fàcil comprendre amb quines dificultats ens estem trobant per a aconseguir una seguretat més plaent. Negar la inseguretat només contribueix a no acceptar les nostres emocions o sensacions i per tant impossibilita transformar-les.
- Equivocar-se és la base de l’aprenentatge, a partir dels nostres errors anem adonant-nos del que no funciona o pot generar mal. Llavors, podem trobar maneres més eficients i sanes de funcionar i relacionar-nos, que cuidin més a les persones. Quan ens equivoquem tenim també l’oportunitat de compartir-ho i entendre l’aprenentatge com una cosa col·lectiva i no individual.
- Actuem com hem après i això no sempre significa que sigui una manera justa o plaent de relacionar-nos amb nosaltres mateixes i amb el nostre entorn. La nostra conducta s’expressa a través d’un sistema de creences i una motxilla carregada d’experiències personals boniques i alegres i també tristes, difícils i doloroses. Per a poder canviar patrons interns, és necessari prendre consciència d’on venen, tenir una mirada de compassió cap a nosaltres mateixes que ens animi a continuar millorant.
Quins beneficis ofereix un espai d’acompanyament individual?
El simple fet de disposar d’un espai individual on l’objectiu és atendre i acompanyar les necessitats d’una persona suposa un benefici incalculable.
Un espai on cada persona és el centre i lidera el seu camí de creixement al costat d’algú extern que li escolta i li acompanya. Un lloc on totes les emocions són benvingudes i sense judici, acollides. Un espai que permet expressar-se, prendre consciència del que succeeix i poder explorar noves possibilitats de fer, ser i sentir.
És important diferenciar:
- Els acompanyaments terapèutics, que poden abordar situacions de crisis emocionals fortes, símptomes de depressió, estats alterats, situacions de trauma, etc.
- Els acompanyaments individuals, mentoring o coaching que poden donar resposta i abordar situacions difícils o complexes tant en l’àmbit laboral com personal però que no es troben en un marc terapèutic, ni l’objectiu és abordar situacions traumàtiques.
La possibilitat de comptar amb un espai personal respon a millorar el benestar d’una persona i en conseqüència de l’entorn amb el qual es relacionarà.
Com és un procés d’acompanyament individual? Passos
Com es pot fer a la idea algú que no ha tingut mai un espai d’acompanyament individual, per a entendre del que es tracta? A continuació, es defineixen una sèrie de passos generals que poden guiar un procés d’acompanyament, tenint en compte que cada professional fa servir la seva pròpia metodologia i pautes.
- Identificació: Identificar quines situacions t’estan reptant en l’actualitat, que et generin alguna incomoditat o tensió. Quin és el context, quan i com succeeixen.
- Expressió: Expressar com i què sents en aquestes situacions. Donar espai a l’emoció i a l’expressió d’ella a través del cos.
- Exploració: Explorar els teus rols i els teus patrons més coneguts, detectar quines qualitats tenen, quin és el seu potencial i també quina és la part que ja no et serveix ni és útil en aquesta situació. Explorar també aquells rols o conductes noves, la qual cosa no fas tant en el teu dia a dia i podria ser útil en les situacions que vols abordar. Espai per a deixar volar la creativitat!
- Definició d’objectius: Després d’obrir possibilitats, experimentar conductes noves i prendre consciència dels límits interns, és el moment de definir allò concret que començarem a transformar. Els canvis van a poc a poc i requereixen temps. És difícil canviar moltes coses alhora, en aquest pas la persona decideix què començarà a fer diferent, quan, i de quina manera.
- Acció: Posar en pràctica els objectius definits. Portar a la realitat diària les propostes que s’han generat en l’exploració individual, i d’aquesta manera, començar a transformar les pròpies dinàmiques.
- Revisió: Valorar com ha estat l’experiència en implementar aquests canvis en el teu dia a dia, expressar com et fan sentir. Aquest és un espai de feedback per a analitzar allò que ha succeït i proposar noves possibilitats per a continuar aprenent i aconseguint la teva millor versió.
Quines situacions es poden tractar en un acompanyament individual?
Com s’ha anat dient anteriorment, la qual cosa per a una persona suposa un repte, incomoditat, desafiament…, pot ser el motor per a començar a encendre el procés de revisió i creixement personal.
Alguns exemples:
Sentir incomoditat en l’àmbit laboral
Algú està sentint una tensió a la feina, amb una companya o amb el propi equip, la comunicació resulta difícil i ha arriba un punt en el qual es conviu amb un malestar, però és difícil comunicar-lo i trobar solucions a aquesta situació.
Explorar el propi lideratge
Una persona està liderant o coordinat un equip i decideix començar un espai de revisió per a analitzar com està exercint el lideratge, com viu i valora el lideratge la resta de l’equip, quin clima es respira, etc.
Amb quines dificultats es troba la persona que lidera? Com experimenten aquest lideratge les altres persones de l’equip?, es tenen detectats tots els talents i potencials de l’equip? S’estan aprofitant al màxim? Què es pot fer des del lideratge per a contribuir a un major benestar de tot un equip i organització?
Dificultats en els grups o equips dels quals s’és part
Es forma part d’un grup en el qual resulta difícil expressar-se amb llibertat i comoditat. Sobretot quan l’opinió o idea no és la que té la majoria (això pot succeir tant en contextos laborals com personals). Quina és la dificultat per a expressar-se? Com actua el grup quan s’expressa la diferència? Puc portar la meva pròpia autenticitat sense sentir-me oprimida? Com connectar amb el poder personal per a comunicar el que es vol?
Aquestes són només algunes de les mil situacions que experimentem les persones en el nostre dia a dia i que quan es comença un procés d’acompanyament individual és possible analitzar i obtenir eines per a millorar la vivència interna i col·lectiva.
Hi ha inconvenients per a iniciar aquest procés?
Començar un procés de creixement personal implica canviar pensaments, comportaments i actituds. Això pot sorprendre o molestar als qui estan a l’entorn de la persona, ja que esperen que actuï de la mateixa forma que abans.
Quan algú canvia el seu comportament, com passar de callar-se en situacions incòmodes a expressar les seves incomoditats, l’entorn pot reaccionar negativament al principi. A això li diem resistència al canvi, i és important ser conscients d’això i ensenyar a les altres que existeixen noves maneres d’interactuar per a aconseguir que totes se sentin més còmodes
En cap cas això és un inconvenient ja que voler estar millor amb una mateixa i amb l’entorn només té beneficis per al món. Al mateix temps, cal estar preparada per a trobar-se amb aquesta mena de resistències i poder veure-les com un element més que cal tenir en compte en els processos de canvi.
Acompanyament individual a El Camino del Elder
A El Camino del Elder oferim aquest espai d’acompanyament individual des de dos enfocaments: un enfocament integral com l’explicat en aquest article, en el qual incorporem eines de PNL i Treball de Processos, entre altres disciplines, i un acompanyament basat en el mentoring:
Què aporta el Mentoring a l’acompanyament individual?
El mentoring és un procés pel qual una persona aprèn per mitjà de l’experiència d’una altra. És un aprenentatge guiat on algú ensenya i algú aprèn des de la confiança que defineix la relació, així ambdues aprenen. Ens recolzem en l’aprenentatge experiencial continu i actiu a través de la reflexió, l’autoconeixement i l’anàlisi dels diferents processos dels quals som part en els nostres equips.
D’aquesta manera acompanyem a líders i responsables d’equip a revisar i millorar les seves habilitats de lideratge amb la finalitat d’avançar cap a un estil de lideratge facilitador i transformador.
Si voleu saber més sobre els nostres acompanyaments individuals podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i agendar una trucada per a conversar-ho.
Si després de llegir aquest article voleu compartir amb nosaltres què ha suposat tenir un espai de revisió personal, quins dubtes us genera començar a tenir-ho o qualsevol reflexió que vulgueu fer, ens encantarà llegir-vos.
