L’escolta de l’emergent no és una tècnica. És una pràctica profunda que requereix presència, obertura i confiança, molta confiança. En El Camí del Elder, creiem que aquesta escolta és una de les capacitats més transformadores que una organització pot conrear. I és també un dels pilars invisibles de les anomenades organitzacions TEAL.
En un temps on la complexitat s’ha tornat quotidiana, moltes organitzacions busquen respostes ràpides, estructures més eficients o eines que els permetin “gestionar millor”. Però hi ha una pregunta que rares vegades es formula:
Estem escoltant el que està volent emergir?
Què significa connectar amb l’emergent?
L’emergent és allò que encara no té forma, però ja és present. És allò que està volent manifestar-se en el nostre entorn, en els nostres equips, en la societat. És el murmuri del camp, la intuïció compartida, el patró que es repeteix sense que sapiguem per què. Otto Scharmer, des de la Teoria U, ens convida a detenir-nos, a deixar anar el judici, la por, i patrons del passat i a obrir-nos al que vol néixer.
En les organitzacions, això implica deixar d’operar des del control i començar a promoure espais on la intel·ligència col·lectiva pugui expressar-se. No es tracta de predir el futur, sinó de sentir-lo abans que arribi. Per a això, necessitem desenvolupar canals d’escolta que ens permetin atendre l’invisible, el subtil, la qual cosa encara no té forma però ja és present.
Facilitació: sostenir el camp perquè emergeixi allò nou
Si has curiosejat per la nostra web sobre el que significa facilitar, sabràs ja de sobres que facilitar no és dirigir. És sostenir. És crear les condicions perquè el que està volent aparèixer tingui espai. La facilitació d’equips, el lideratge conscient, les dinàmiques grupals i la gestió de conflictes són eines que permeten obrir canals de percepció més amplis. Però fins i tot a vegades, sostenir aquests espais no és suficient per a aconseguir aquesta escolta profunda
És per aquest motiu que a vegades hem d’asseure’ns a escoltar de manera intencional. A ocupar un espai amb un mínim de presència, sense distraccions, però també sense voler resoldre res. Quan facilitem des d’aquesta mirada, no busquem respostes immediates. Busquem preguntes poderoses, converses generatives, moments de silenci que revelen el que estava ocult. I guau!, quan conversem des d’aquí i no des del que sabem, els grups som capaços d’arribar a llocs que tan si més no havíem imaginat.
En aquest sentit, les organitzacions TEAL i els equips autogestionats ens mostren camins possibles: estructures més horitzontals, relacions més conscients, i una cultura que afavoreix l’adaptabilitat i l’efectivitat grupal.
Les organitzacions TEAL com a sistemes vius
Les organitzacions TEAL no són un model tancat. Són una invitació a veure l’organització com un sistema viu, capaç d’evolucionar, aprendre i adaptar-se. En elles, el propòsit evolutiu no es defineix una vegada, sinó que s’escolta contínuament. L’autogestió no és només una estructura, sinó una manera de confiar en la capacitat del grup. I la plenitud no és un ideal, sinó una pràctica quotidiana.
En aquesta mena d’organitzacions, l’escolta de l’emergent no és opcional. És el mode en què es prenen decisions, es dissenyen processos i s’acompanya el canvi cultural.
DEFCON: una eina per a veure el que està ocorrent
Des d’aquesta mirada, i sent molt conscients que nosaltres dues soles no podem escoltar més que una mínima part del camp del qual som part, vam desenvolupar fa ja uns mesos DEFCON, una eina d’autodiagnòstic que permet a les organitzacions observar la seva realitat en termes d’efectivitat grupal. Però no sols, perquè a nosaltres el que ens permet també és veure què està volent ser atès en el món organitzacional al qual oferim els nostres serveis.
Així, DEFCON s’ha convertit en una doble eina: d’autodiagnòstic per a les empreses, i d’escolta del camp per a nosaltres. L’informe que vam publicar el mes passat no és només un conjunt de dades. És un mirall. Reflecteix tensions, patrons, possibilitats. I sobretot, convida a preguntar-se:
Què està volent emergir en la nostra organització?
Què necessita ser escoltat, malgrat que encara no tingui paraules?
Què està volent ser atès en el camp organitzacional?
Podeu consultar l‘Informe 2025 de DEFCON aquí.
La confiança com a pràctica organitzacional
Connectar-se amb l’emergent requereix cert coratge. No hi ha garanties, no hi ha mapes. Perquè l’emergent no es pot controlar, ni planificar, ni garantir. Requereix confiar en el procés, en el grup, en el propòsit que ens convoca. I comptem per a això amb algunes brúixoles: la gestió emocional, el lideratge conscient, dinàmiques grupals que obren espai a la diversitat, o la mateixa figura de la facilitació.
Des de El Camino del Elder, acompanyem a organitzacions que volen promoure aquesta maduresa col·lectiva. I us recordem a més que al gener dona principi la cinquena edició del nostre FyE online 2026, una formació per a persones que desitgin desenvolupar aquesta capacitat d’escolta profunda en els seus equips. Però ara, potser és més útil que miris l’informe DEFCON, el dialoguis amb el teu equip, i us pregunteu:
Estem llestes per a escoltar allò que vol néixer a les nostres organitzacions?