Foto de Dona creat per wayhomestudio – www.freepik.es
Avui volem parlar-vos de dos rols fonamentals dins de qualsevol equip: el del líder i el de seguidor. I és que de la mateixa manera que no pot haver-hi influencers sense els seus followers, tampoc poden existir líders sense els seus seguidors, així que parlar d’un sense parlar de l’altre, és gairebé com parlar del no-res.
A l’hora d’abordar els rols, però, cal aclarir en primer lloc a què ens referim amb el concepte de rol. Forsyth (2010) el va definir com un “conjunt coherent de conductes que s’esperen d’algú que ocupa una determinada posició en un grup o situació social” i que secundades per un petit nombre d’actituds formen un tot coherent en relació amb un fi concret. És a dir, que un rol en si mateix no és tant el paper o posició que ocupem cadascun de nosaltres en un grup, equip o organització, sinó les actituds que hom espera de nosaltres quan estem en aquest rol. Ara bé, a qui ens referim quan diem “s’”espera?: qui espera?, qui té expectatives sobre el rol? Doncs fonamentalment a les persones que conformen aquest grup, equip o organització. Encara que també és cert que els rols són moltes vegades constructes socials i, per tant, existeix una sèrie d’expectatives més o menys consensuades sobre com han de ser els comportaments d’una persona quan ocupa un determinat rol, ja sigui com a líder, com a opositor o com a qualsevol altre rol dels comunament presents en grups similars o afins. Un bon exemple de rol com a constructe social són els rols de gènere, però aquest és un altre tema; no ens en desviem.
D’aquesta manera -entenent el rol com aquest conjunt de conductes esperades-, podem diferenciar clarament entre el rol i la persona, sabent que una persona pot jugar diferents rols encara en un mateix grup, i un rol pot, al seu torn, ser jugat per diferents persones. Qui jugui cada rol no dependrà tan sols de la persona en la seva individualitat, les seves característiques o la posició formal que ocupi, sinó que també dependrà en una mesura molt més gran del que pensem de la resta de persones i del rol que ens deixin ocupar … Sí, sé el que pots estar pensant, i efectivament és així: dins d’un grup no juguem el rol que volem sinó el rol que ens deixen jugar els altres. Aquesta espècie de joc conegut com a diferenciació de rols consisteix en el fet que qui ocupa cada rol en un determinat grup no té unes regles comunes sinó que en cada grup les regles són diferents i depenen dels aspectes a què se li dóna valor en el grup, de si existeix una estructura formal i de com és, dels fluxos d’informació, etc. Però independentment de com siguin les normes, sempre dona lloc a alllò que es coneix amb el nom d’estructura de rols.
Si bé és cert que en cada grup podem observar rols molt diversos i no sempre fàcils de nomenar, també ho és que existeixen uns certs rols que es repeteixen amb freqüència en tot grup productiu. Dos d’aquests rols són els nostres protagonistes d’avui: el rol de líder i el rol de seguidor, que són els primers rols que acostumen a aparèixer en aquest joc del qual parlàvem abans. Normalment del rol de líder s’espera que actuï com a guia de la resta de persones en la realització d’objectius compartits, ja sigui organitzant, coordinant, dirigint i/o donant suport, motivació i cuidant de la resta. Per la seva part el seguidor és qui accepta, amplifica i dona suport a les idees del líder. I dit això, què seria del líder sense persones que guia cap a un objectiu i què seria del seguidor sense la persona que secunda? Senzillament, res. L’un va de la mà de l’altre. L’emergència d’un suposa l’emergència de l’altre.
Ara bé, tornant al joc d’abans, és important parlar d’una de les regles que operen en relació amb l’ocupació del rol de líder: la legitimació. Segons aquesta regla, el poder -que no autoritat formal- que se li dona al rol de líder està sempre atorgat de manera voluntària per la resta, i si això no s’esdevé així, difícilment una persona podrà ocupar aquest rol -almenys de manera eficaç i sense abusar de la seva força o autoritat-. En aquesta regla el rol de seguidor juga un paper fonamental, però també el de la persona que vulgui continuar ocupant el rol de líder. Perquè aquesta legitimació s’estengui en el temps, la persona que ocupa el rol haurà de complir amb les expectatives conductuals que existeixen sobre el seu rol. Si deixa de fer-ho, les mateixes persones que la van legitimar per ocupar el rol, la deslegitimaran i faran els possibles perquè una altra persona l’ocupi. Una d’aquestes expectatives segurament és la que -com a rol- el líder secundi, cuidi, acompanyi, i guiï la resta de persones de l’equip en les seves tasques. I perquè això tingui lloc, el líder ha de convertir-se en un seguidor dels seus seguidors, de les seves idees, de les seves accions, ha de tractar d’escoltar, d’entendre i d’atendre -en la mesura que sigui possible dins de l’estructura- el que els seus seguidors estan necessitant i esperant del seu rol com a líder. Així veiem com una persona en el seu rol de líder, des del seu costat més de cura, haurà de desdoblar-se per moments en el rol de seguidor dels seus propis seguidors per ser capaç d’entendre què es pot estar esperant d’ell, o almenys haurà de situar-se com a seguidor d’altres líders -potser els seus superiors- per poder veure-ho des de la seva pròpia experiència.
Això requereix cert nivell en l’apreciació de rols versus persones. Requereix gran capacitat d’escolta envers altres rols i envers el nostre propi. Requereix un mínim de consciència sobre l’estructura de rols, i, per descomptat, altes dosis d’humilitat. Potser és per tot això que el mateix Aristòtil afirmava que “aquell que no pot ser un bon seguidor, no pot ser un bon líder”.
